Una ruta per l'exili de Pompeu Fabra

Avui fa exactament 150 anys, naixia a la Vila de Gràcia l’enginyer i filòleg Pompeu Fabra, conegut com el “seny ordenador” de la llengua catalana després de promulgar-ne la gramàtica i dirigir el diccionari.
Possiblement, un dels aspectes menys coneguts de la seva biografia fou la darrera etapa de la seva vida: l’exili i la seva mort (el dia de Nadal de 1948) a Prada de Conflent, Catalunya Nord.
En aquest sentit, és molt aconsellable el reportatge de l’Antoni Bassas al diari Ara, on Jordi Mir, estudiós de la figura del Mestre, ens guia en una visita pels escenaris de l’exili i la mort de Fabra, a l’Empordà i el Conflent.
El reportatge ens mostra el seu pas per al Mas Perxés d’Agullana (Alt Empordà), on el gener del 1939, juntament amb altres personalitats republicanes, va passar l’última nit abans de marxar a l’exili. També ens dóna a conèixer la casa on va passar els seus darrers dies situada el carrer dels Marxants de Prada de Conflent i el cementiri on descansa el Mestre que es troba en aquesta mateixa població de la Catalunya Nord.

 

Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia

El Born Centre Cultural, fins al 30 d’abril,  hi trobareu l’exposició “Montserrat Roig 1977. Memòria i utopia” on podreu copsar el punt d’inflexió que per ella va significar l’any 1977.
Aquest any és la seva consolidació com a periodista i escriptora, ja que va publicar “Els catalans als camps de concentració nazi”, obra indispensable per a la recuperació de la memòria històrica, “Els temps de les cireres”, obra literària premiada amb el Premi Sant Jordi l’any anterior, i l’emissió del programa “Personatges” pel Circuit Català de TVE on realitzava entrevistes a 47 personatges cabdals de la societat catalana de l’època.
A través de més de 300 documents originals com fotografies de Pilar Aymerich, llibres i cartes, ens permeten fer un viatge als anys de la transició sota la mirada compromesa des del catalanisme, el feminisme i l’antifeixisme de Montserrat Roig.